Febrer: Formació i activitats de Don Bosco a La Llar

Don Bosco ens escolta

És cert que la festa de Don Bosco va ser el 31 de gener, però per a nosaltres a la Llar encara la podem viure, ja que gràcies a ell podem gaudir, aquest mes de febrer, d’una activitat extra. Us expliquem: Don Bosco ens ha regalat a cada pis (unitat convivencial) una activitat lúdico-cultural per realitzar conjuntament els nens, nenes, adolescents i educadors del pis. Ens hem reunit en assemblea per tal de poder decidir junts/es què volíem realitzar per passar una estona agradable, divertida i plena d’emocions. Així, el pis 1r 1a ha decidit anar a la bolera, el 1r 2a al salting, el 2n 1a al rocòdrom i el 2n 2a al salting. És un espai on enfortir els llaços d’amistat que anem creant poc a poc amb la convivència del dia a dia, un espai d’alegria on poder construir entre tots un espai de bona convivència i fer caliu com una petita ‘família’.

Agraïm a Don Bosco per estimar-nos, escoltar-nos i oferir-nos aquesta oportunitat de convivència.

Formació ordres de l’ajuda

Amb l’equip educatiu continuem les formacions mensuals amb les supervisions de casos, amb la Núria Gros, que aquest mes ens ha ajudat a reflectir i treballar els ordres de l’ajuda. Depèn de com ajudem realment, estarem ajudant o no.

El primer ordre de l’ajuda: equilibri en l’intercanvi. Quan donem en excés, esperem que ens ho tornin i fem que els altres estiguin en deute. Percebre els límits de l’ordre i el desordre i respectar-los és l’art de l’ajuda. Ajudar l’altre només des del que realment necessita i expressa, sense exigir.

El segon ordre: respectar el destí de l’altre. Si ajudem en excés, podem paralitzar la persona i incapacitar-la. Si estem d’acord amb el destí de cada persona, tal com és, l’ajuda es pot donar.

El tercer ordre: manteniment d’una relació adulta. No fer la feina per l’altre, anar des del ‘bonisme’ no ajuda. Davant d’un adult que busca ajuda, l’ajudador/a es presenta també com a adult/a.

El quart ordre: l’empatia ha de ser sistèmica. Entre els membres d’un sistema familiar sempre hi haurà vincle, però no sempre hi ha relació. Cal ampliar la mirada per incloure totes les persones influents en la vida de la persona a qui ajudem, principalment els membres exclosos.

El cinquè ordre: estimar a tot tal com és. És una màxima molt clara i, alhora, molt complexa de dur-la a terme. “Qui realment vol ajudar, no jutja”. A vegades ens ajuda a veure el nen/a si posem en una imatge la seva família al darrere.