{"id":19057,"date":"2026-04-17T11:43:31","date_gmt":"2026-04-17T09:43:31","guid":{"rendered":"https:\/\/www.fundacionmariaauxiliadora.org\/la-vocacio-a-partir-de-lexperiencia\/"},"modified":"2026-04-17T11:43:31","modified_gmt":"2026-04-17T09:43:31","slug":"la-vocacio-a-partir-de-lexperiencia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.fundacionmariaauxiliadora.org\/ca\/la-vocacio-a-partir-de-lexperiencia\/","title":{"rendered":"La vocaci\u00f3 a partir de l&#8217;experi\u00e8ncia"},"content":{"rendered":"<p>Des de petit vaig tenir clar que el cam\u00ed acad\u00e8mic tradicional no era el meu. Mentre uns altres trobaven el seu lloc entre llibres i ex\u00e0mens, jo sentia que la meva veritable motivaci\u00f3 estava en un altre lloc: en el tracte amb les persones, en el di\u00e0leg, en l&#8217;esport i en els espais d&#8217;oci i temps lliure. Tanmateix, durant molt de temps aix\u00f2 no es va valorar com una capacitat, sin\u00f3 que se&#8217;m va encasellar en el grup dels \u201cxavals revoltosos\u201d o poc complidors. Les males notes i la sensaci\u00f3 constant de no encaixar en el sistema educatiu feien que em cost\u00e9s imaginar un futur professional. No veia una carrera feta per a mi, ni un lloc on les meves habilitats tinguessin sentit. Per\u00f2 tot va canviar gaireb\u00e9 per casualitat, en un d&#8217;aquestes trobades que acaben marcant una vida.     <\/p>\n<p>Vaig con\u00e8ixer a dos educadors d&#8217;un grup de J\u00faniors que em van parlar per primera vegada del m\u00f3n social. Encara que tenia un familiar que es dedicava a aix\u00f2, mai havia aprofundit realment en qu\u00e8 consistia aquest \u00e0mbit. Ells em van comptar la seva experi\u00e8ncia i em van animar a fer un pas: fer voluntariat en un centre de dia del meu barri. Vaig acceptar, sense saber molt b\u00e9 el que m&#8217;anava a trobar. I va anar aqu\u00ed on tot va comen\u00e7ar a encaixar. Des del primer moment vaig sentir que aquell era el meu lloc. Cada dia era diferent, ple de reptes, aprenentatges i moments \u00fanics. No pertocava per a la monotonia de la qual sempre havia fugit. El m\u00e9s important no eren les notes, sin\u00f3 les persones, el seu desenvolupament, les seves inquietuds i les seves preguntes.      <\/p>\n<p>Treballar amb ells i amb elles va anar tamb\u00e9 una manera de mirar-me a mi mateix. Encara que eren m\u00e9s petits, em veia reflectit en moltes de les seves experi\u00e8ncies. Entenia els seus dubtes, les seves dificultats, les seves maneres d&#8217;expressar-se. Per primera vegada, vaig sentir que all\u00f2 que abans havia estat un obstacle podia convertir-se en una eina. Vaig descobrir que no tot passa per l&#8217;acad\u00e8mic, encara que tamb\u00e9 t\u00e9 la seva import\u00e0ncia. Fins i tot ajudant-los amb els seus deures, vaig entendre que darrere de cada activitat, cada taller i cada intervenci\u00f3 hi havia una intenci\u00f3 educativa, una pedagogia que donava sentit a tot.Treballar amb ells i amb elles va anar tamb\u00e9 una manera de mirar-me a mi mateix. Encara que eren m\u00e9s petits, em veia reflectit en moltes de les seves experi\u00e8ncies. Entenia els seus dubtes, les seves dificultats, les seves maneres d&#8217;expressar-se. Per primera vegada, vaig sentir que all\u00f2 que abans havia estat un obstacle podia convertir-se en una eina. Vaig descobrir que no tot passa per l&#8217;acad\u00e8mic, encara que tamb\u00e9 t\u00e9 la seva import\u00e0ncia. Fins i tot ajudant-los amb els seus deures, vaig entendre que darrere de cada activitat, cada taller i cada intervenci\u00f3 hi havia una intenci\u00f3 educativa, una pedagogia que donava sentit a tot.     <\/p>\n<p>Quan vaig acabar el batxillerat, ja no tenia dubtes: volia dedicar-me al m\u00f3n social. Vaig decidir cursar el cicle superior i, una vegada finalitzat, vaig comen\u00e7ar a treballar en diferents fundacions i entitats, cursant al mateix temps la carrera d&#8217;Educaci\u00f3 Social. Cada experi\u00e8ncia em va aportar una cosa nova, per\u00f2 totes tenien alguna cosa en com\u00fa: la certesa d&#8217;haver trobat la meva vocaci\u00f3. Actualment treball com a integrador social en<strong> <a href=\"https:\/\/www.fundacionmariaauxiliadora.org\/el-gua\/\">El GUA<\/a><\/strong>, una etapa que est\u00e0 sent especialment enriquidora. Malgrat portar poc temps, l&#8217;experi\u00e8ncia est\u00e0 sent molt positiva. La proximitat i familiaritat de la fundaci\u00f3, juntament amb uns valors que comparteixo profundament, fan que el treball sigui m\u00e9s significatiu.    <\/p>\n<p>L&#8217;espai tamb\u00e9 influeix. Treballem en una casa antiga, contaulells, que reforcen aquest sentiment de llar tan necess\u00e0ria en el nostre dia a dia. Per\u00f2, sens dubte, un dels majors pilars \u00e9s l&#8217;equip hum\u00e0: companys i companyes amb els quals comparteixo no sols treball, sin\u00f3 comprom\u00eds i il\u00b7lusi\u00f3. A m\u00e9s, el fet de ser de Torrent i tenir el centre Laura Vicu\u00f1a en el meu propi barri refor\u00e7a encara m\u00e9s el meu sentiment de pertinen\u00e7a. No \u00e9s nom\u00e9s un treball, \u00e9s tamb\u00e9 una manera de retornar a la meva comunitat parteix del que m&#8217;ha donat.    <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Des de petit vaig tenir clar que el cam\u00ed acad\u00e8mic tradicional no era el meu. Mentre uns altres trobaven el seu lloc entre llibres i ex\u00e0mens,<span class=\"excerpt-hellip\"> [\u2026]<\/span><\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":19056,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[514],"tags":[],"class_list":["post-19057","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-fdma-comunitat-valenciana"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.fundacionmariaauxiliadora.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19057","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.fundacionmariaauxiliadora.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.fundacionmariaauxiliadora.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fundacionmariaauxiliadora.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fundacionmariaauxiliadora.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19057"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.fundacionmariaauxiliadora.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19057\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fundacionmariaauxiliadora.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/19056"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.fundacionmariaauxiliadora.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19057"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fundacionmariaauxiliadora.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19057"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fundacionmariaauxiliadora.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19057"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}